Bueno pues ja he posat punt i final a un nou capítol de la meua vida, el Erasmus ha sigut una experiència increïble que recordaré durant tota la meua vida i que m’ha fet crèixer a nivell personal de una forma que de cap manera podía haver imaginat abans de anar-me’n.
Aquesta es la entrada més difícil de totes les que he escrit al blog, per això prefereixc no parlar massa de la despedida i recordar simplement tots els moments viscuts durants aquests messos.
Vuic donar les gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta experiència; amics, familiars, professors, companys, els que han vingut a vore’m i a tota le gent que he conegut durant aquest temps, gràcies a tots vosaltres perque sense vosaltres no haguera segut el mateix.
Per a acabar vuic dir que el blog no acaba ací, encara ens queden a Cris i a mi moltes imatges i moltes vivències que contar-vos en futures noves entrades al blog.
Moltes gràcies per estar ahí escoltant-nos!
-Nava-