11 abril 2011

Coleguetes tour 2011 - Part 2


La tercera entrega de coleguetes va arribar puntualment a Mechelen, ningú es va pedre pèl camí. Ademés aquesta remesa de coleguetes venia amb sorpresa inclosa: els Solers. Alberto i Andrés també van comprar el billet al mateix temps que tots els demés però ningú em va dir res, em vaig alegrar molt de veurel’s alli, al igual que a tots els demés, de repent erem 14 carcaixentins per terres belgues.


 
Una vegada més el primer que hi havia que fer era instal.lar-se, vaig acompanyar a tota la comitiva fins al hostel per a que deixaren les maletes i mentre esperavem als més tardons ens ferem una Palm en el bar i vaig fer una classe ràpida sobre la situació política i lingüística belga. Des de ací anarem a sopar a una de les famoses “Frituur” belgues, on es cuinen les french fries i altres menjars típics tots fregits. Amb l’estòmac plé i tot olioset ens en anarem al bar del dia anterior, on jo havia quedat amb un grup de amics erasmus, i a partir d’ací es quan es barrejen els elements que més ens agraden: coleguetes, birra, bars i festa. La nit va donar per a molt i van ocòrrer anècdotes que recordarem durant moooolt de temps, jo preferisc deixar unes fotos i vosaltres ja es fareu una idea.


 
 Per increïble que parega al dia següent haviem quedat a les deu del matí per a anar a Brussel.les, i tot el món estava apunt a l’hora acordada (més o menys). Començarem la visita a la capital belga vejent el Parlament Europeu, que encara que els dissabtes està tancat i no es pot veure per dins, val la pena acostar-se fins allí. Després de veure el parlament ens dirigirem cap al centre de la ciutat recorreguent els carrers més significatius, ferem una paradeta per a dinar en un restaurant que serà recordada com la pitjor idea del viatge tinguent en compte el “menjar” que ens van servir. Acabarem la vesprada amb el més típic: Manneken Pis, Grand Place, Hotel de Ville, tendes de souvenirs, tenda de Tintín, galeries comercials, etc…


Arribarem a Mechelen prou rebentadets i anarem de visita a ma casa, que encara hi havia gent que no l’havia vist. Després de la visiteta dutxa ràpida, canviar-se i a sopar pizzes en uns banquets en el carrer, exportant la cultura valenciana arreu del món. I com no podia ser d’una altra manera, acudirem al Vismarkt, que era dissabte i hi havien moltes birres que encara no haviem tastat. A pesar del cansanci i de que al dia següent tocava tornar a casa, els coleguetes es portaren com el que son: un borratxos que no en tenen mai prou, i com ens tenia igual que es posara a ploure continuarem la festa fins que ens tancaren el bar.


Diumenge de matí tocava despedida i intercanvi, els xics tornaven a Carcaixent i Marta, Clara i Carla deixaven el hostel per a vindre a ma casa ja que elles es quedaven un dia més. I com que les siestes de Marta són de més de tres hores, per la vesprada ben tardet anarem de visita turística per Mechelen, que es ben bonica de veure. 



El dilluns pèl matí ens alçarem ben prompte i vaig preparar bocates de pà amb tomaca i pernil (el poc menjar que vam poder salvar de Soler, ja que dels fuets no em va arribar ni el filet en la etiqueta) i ens en anarem cap a l’estació. I ací es on tenia jo la meua sorpresa preparada: vaig comprar un billet en el mateix avió per a tornar a Carcaixent de visita sorpresa (només Tibet i Cris ho sabien). Però la tornada a la terreta ja es una altra història…

De la visita dels coleguetes a Mechelen, del Coleguetes Tour 2011, de la Valencian Invassion, només em queda dir una cosa:

GRÀCIES ;)










 -Nava-

2 comentarios:

  1. No canvies mai!!
    Espere que haja anat molt bè l'avió i que disfrutes al màxim el q et queda d'estància allí.
    Viu cada moment cm si fos l'últim, i jo se q no ho serà (més et val perquè ací hi ha moltes personetes q t'aprecien barbaritats jejeje), però el que si serà cadasqun d'ells és irrepetibles i molts d'ells cm tu bè has dit, si no inoblidables, recordats per molt de temps.
    Sols em queda per dir-te que tornes senceret i q ens mantingues informats de com et trobes, o com a mínim alguna senyal de que et mantens viu.
    Ens alegrarà saber-ho...
    T'envie tants petonets cm dies et queden alli, però sàpies estalviar i no els esgotes tots d'una, que desprès els extranyaràs, jejejeje!!
    Un fort abraç de la teua picotera Marteta. ;)!

    ResponderEliminar